Confonem les reaccions de les persones quan xoquen amb les nostres expectatives amb les persones en si. Si de bell antuvi hem fet la contemplació de la igualtat de tots els éssers i això ens ha servit per entendre que no ens diferenciem en res d'ells, ja que tots volem el mateix - ser totalment feliços-, no podem quedar impassibles davant d'aquest desgavell d'emocions fluctuants i discriminatòries que són un despropòsit total.
Des del moment que ens adonem que tota aquesta fluctuació emotiva forma part exclusivament de la nostra ment, la nostra responsabilitat ens ha de dur a tractar de fer que aquest hàbit mental adquirit potser fa molt de temps, i que sense una anàlisi profunda considerem una part essencial del nostre tarannà, es vagi modificant mitjançant una pràctica concreta. Aquesta pràctica conssiteix en una instrospecció constant que podem aplicar en la vida quotidiana per millorar totes les nostres relacions en el moment en què interactuem amb els altres, i que cal que practiquem molt sovint durant la meditació profunda.
El que aconseguirà canviar els nostres hàbits és aquest seguiment continu del flux de les nostres emocions, observant-les amb distància, de manera que, a mesura que anem reconeixent el perjudici que suposen per al desenvolupament de l'amor bondadós i la gran compassió, tractem de refrenar-les al més aviat possible, molt abans que es manifestin en accions concretes que ja no siguin controlables.
La forma en que ens relacionem amb els demes, mai es objectiva. Sempre esta subjecta a necessitats i sobretot expectatives. Quan la realitat no s’ajusta als nostres plans, que no sempre son conscients, ens costa ser capaços d’entendre que l’altre persona no ha canviat, sinó que es la nostra percepció de la situació la que ha variat. Penso que en part es inevitable tindré expectatives i desitjos envers com t’agradarien que fossin les coses. No crec que el control total dels fluxos emocionals sigui positiu, ni possible, un cop més crec que la clau es troba en aconseguir un equilibri entre aquesta observació constant del jo interior i els anhels emocionals que ens mouen per dintre (i ens fan sentir vius) i inevitablement son subjectius i a vegades esdevenen incontrolables. No cal oblidar el gran paper que juga en tot l’inconscient, més enllà de controlar les accions es important saber a què responen aquestes, el per què de les expectatives.
ResponderEliminarI al final només ens queda ser capaços de gaudir tant de lo que controlem com de lo que no.
Clar, la intenció és sempre gaudir! ;)
ResponderEliminarI és per això que va bé saber controlar el flux d'emocions... a qui li agrada estar trist o tenir males sensacions? Molts cops són necessàries però s'han de saber gestionar, s'ha de saber que són coses passatgeres i necessàries però no deixar-se endur...perquè sino poden acabar enfonsante. Perdràs temps de la teva vida en patir mentres tinguis recursos per intentar evitar-ho en certa mesura?
---
Ho parlem dimarts?